Tot comença aquí

Tot comença aquí, en un poble amagat darrere les muntanyes, al costat del Mediterrani, amb un far que a les nits es passeja per les finestres de la meva habitació, amb quatre cadires buides vora el mar, quatre turistes despistats que volten pels carrers ara gairebé solitaris, el sol que em desperta en caure sobre els llençols, quatre barques que esgoten els últims dies per sortir a navegar, les persianes abaixades de final de temporada, el so cada cop més lent de les onades en arribar a la sorra. Tot comença aquí, de nou, a casa, darrere les finestres encara obertes abans no arribi l’hivern.

Els últims dies a la feina van ser molt emotius. La vida es fa estranya quan de sobte t’adones que l’endemà no tornaràs a ocupar aquella cadira, que no reprendràs la rutina dels darrers anys, que deixaràs de compartir el dia a dia amb els teus companys. Decidir ha estat relativament fàcil. Adaptar-me a viure tot allò que he decidit és una altra història que ara comença.

Silenci i algunes cançons que m’acompanyen entre llibres, fulls en blanc, caixes plenes de projectes… Viure sense cap altra seguretat que la teva, lluny de sentir-te arrecerat per costums i hàbits. Gairebé m’espanta aquesta llibertat de no saber cap a on vaig, de no saber què faré demà. Se’m talla la respiració i el cor em batega de valent. Quant més lliure, més poruga. Plena de pors. Però quines pors tan dolces!

Aquesta setmana m’he deixat vèncer per la son, deixo que passi, les hores passen des del llit. Em sento incapaç de desfer caixes, de posar res en ordre. Em desperto, obro els ulls i torno a dormir. Dormo, dormo hores i hores, amb prou feines faig voltes dins el llit, m’embolico entre els llençols i deixo entrar la llum del sol al matí, el so dels grills que fan nit al pati, els crits de les gavines que vénen fins a la teulada de casa, la llum del far, que entra i surt, que sempre torna. Sóc a casa, sí.

Després de tantes hores de son, diumenge vaig veure sortir el sol mentre caminava de Llagostera a la Bisbal. 25 km! Quina manera de sentir-se viu! Vam creuar les Gavarres en quatres hores i mitja. Abans de tornar a casa vam fer parada a Cal Degollat, vedella amb bolets i un Floresta de l’Empordà que encara no havia tastat. Mitja vida!

El Montgrí, la font de l’Arbre, les Medes… i els revolts de tornada a Tossa. Amb la finestra abaixada del cotxe i la música ben forta, em sacseja el record de la il·lusió de l’avi quan sortíem a dinar, els gelats sota les Voltes, les passejades després de la migdiada, els vespres asseguts al terrat resseguint els ratpenats…

Tot té més sentit.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a Tot comença aquí

  1. Aleix ha dit:

    M’alegra trobar-te a la xarxa i llegir-te i veure que tot va rutllant, d’una altra manera, però rutllant, i, sí, al començament costa, com tot el que és nou, com aquella casa buida que vas omplint de mobles i objectes per fer-te-la teva, com aquell sofà un xic dur al principi que necessita unes quantes “assegudes” per esdevenir comfortable. Una abraçada!

  2. Tania ha dit:

    Hola guapa!
    Veig que tot va be i me n’alegro molt.
    Estic segura que tot t’anira genial, ho tens tot per aconseguir-ho i el mes important de tot: la valentia d’haver donat aquest pas.
    Els que t’estimem, estem amb tu i jo ja tinc un munt de ganes de veuret, a veure quan faig una escapadeta per compartir amb tu aquestes sensacions.
    Un peto ben fort

  3. Carles ha dit:

    Quina il·lusió saber de tu. Veig que de mica en mica et vas adaptant a la teva nova vida. És fantàstic saber el que un vol, el difícil és arribar-hi, però segur que triaràs el camí correcte (esperem que no sigui tan llarg com els 25 Qm. del cap de setmana).

    Els records com ‘tiren’, les olors com omplen, els sorolls, la llum, etc… Mirar endavant, sense oblidar el que has deixat enrera, però sempre mirant endavant….

    Per cert les dues fotografies molt xules. Cuida’t

  4. marta ha dit:

    et seguirem.. no ho dubtis!!!!
    moooltes felicitats pel blog!!!!! i bones vibracions x aq nova etapaaaaa!!!!
    muaaaaaaaaaaaaa
    marta

  5. agus ha dit:

    som i serem fans teus… no et facis esperar.

  6. Joan-Lluís ha dit:

    Com ja et vaig dir, em fas molta enveja, no ja perquè hagis trobat el valor de fer-ho, sino per creure en un projecte projecte prou engrescador com per llençar-s’hi, o potser es tracta més d’anar sabent allò que un no vol (que és l’unica certesa que ens dona l’experiencia). Tant és. Saber que estas trobant un temps i un espai propi ja és prou important. El fet que jo encara no l’hagi trobat no em fa mermar l’il·lusió, i saber que algú ho està intentant, em dona alegria. Com quan vivia a Escocia i no soportava aquell al temps constant, però sabia que a la meva ciutat, al meu Mediterrani hi feia sol. Això ja em consolava llavors i la teva aventura em consola ara. Endevant, que més d’un et seguirà. Un petò

  7. Rafel ha dit:

    Escrius de conya, na Laia

    un petonàs dels teus fans de BTVNOTÍCIES :)

  8. aplanaguma ha dit:

    benvinguda a la comunitat virtual… així et tindrem més a la vora. et dec un vestit acabat de planxar per la senyora de la tintoreria i una visita llampec (amb solet d’hivern) a Tossa.
    felicitats pel blog, nina!

  9. vane ha dit:

    Nus a la gola…ja tinc ganes de veure’t!

  10. Carmen ha dit:

    què bonic el que escrius…. puc sentir les teves pors….puc veure les teves caixes i els teus somnis lluitant per sortir….amb quatre ratlles m’has evocat un munt d’imatges i m’has provocat sensacions….m’agrada el que escrius. gràcies! un petonàs i sort! de bloguera a bloguera ;)

  11. Albert ha dit:

    Col.lecciona les planes que aquí escriuràs. D’aquí un any vull comprar el llibre que hagis composat. Una plana escrita, una foto, una plana escrita, una recepta d’un pastís, una plana escrita, un restaurant de l’Empordà, una plana escrita, una ruta a peu, una plana escrita…

  12. Anabel ha dit:

    …els inicis, els canvis, els nous camins des de lluny sempre fan por, però llavors, una vegada dins, comences a sentir que ets la capitana de la teva vida, que la ruta a seguir només la marquen els teus peus, aquí on tot comença en un poble amagat darrere les muntanyes, al costat del Mediterrani….

    Mil petons des d’aquesta illa, també al Mediterrani.

  13. Genma ha dit:

    Glups! que bonic…..Benvinguda!

  14. jgonzalezcsm ha dit:

    T’imagino amb una llum preciosa a la cara… Seguirè el teu blog, no ho dubtis! Petons bonica!
    Mònica

  15. Carles García ha dit:

    Què bonic, i quin estil més acurat, el que escrius. Felicitats Laia. I molta bona sort al camí que tot just comences a fer.
    Petonets

  16. mireia udina ha dit:

    Bonica! Què bé tenir-te a la vora. T’aniré seguint amb molt de gust!
    Petonàs i endavant, valenta!!!
    Mireia

  17. Anna ha dit:

    Emocionada després de llegir el teu primer post. Espero que sigui el primer d’una llarga llista i que segueixis connectada a la Xarxa per poder saber més del que estàs fent!
    Un petó enorme
    Anna

  18. Ferran ha dit:

    Hola guapíssima!! M’encanta veure com comences una nova etapa! No deixis d’escriure, és fantàstic!
    Un petó empordanès!!
    Ferran

  19. cris ha dit:

    NaLaia, quines paraules més dolces i pausades. Et seguirem pel bloc, o i tant, però també en directe.

  20. Eva ha dit:

    Hola maca, quin plaer llegir-te…
    Des de Sopelana encara s’enveja més el Mediterrani.
    Petons i musus.

  21. Iván Petit ha dit:

    Guapa!!! Me n’alegro mooolt de que estiguis bé i que comencis amb forces un nou camí!!! Només et puc dir que els inicis són durs però amb ànims acabaràs trobant el teu lloc!! No deixis d’escriure i vomita tot el que et passi pel cap!!!
    Des de sa roqueta et seguirem!!!!
    Un petonarro!!!!

  22. Glòria ha dit:

    Bonica! Saps què deia el músic John Cage: “espero deixar que les paraules siguin, de la mateixa manera que he intentat deixar ser als sons”. La meva amiga Ton em diu que “pensar cansa, però sentir no” i és aquest flux emocional el que hem d’alimentar dia a dia. No hi ha res millor que deixar-se portar pel que sentim i compartir, com faig ara, les teves paraules, els records, les imatges… T’espero dins l’encadenat d’esperes de la vida!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s