De com ens miren els tatanos

Creuar a peu el pla de Panedes quan encara és fosc. Quan tothom encara dorm. Un caçador despistat tot just carrega l’escopeta al 4×4. La boira banya els camps, amb petjades de senglar que hi dibuixen sanefes en el fang.

Saltem sobre les pedres de la riera i enfilem el camí cap al Roquetal, una casa de 1793 restaurada fa poc. Hi fem parada i en Joan recorda en Lluís, l’antic masover. Amb 13 i 14 anys, la colla hi pujava amb cotxe cada cap de setmana a portar-li pa, pernil i vi. Ara és punt de parada per a excursionistes i caçadors. Té alguna cosa especial, no sé si per les històries que ens explica en Joan o perquè ha passat a formar part de les darreres caminades. Quan la deixem enrere per agafar la pista cap a Cassà de la Selva, ens girem de nou des d’un dels revolts que pugen i ens enduem amb nosaltres la imatge de la casa palplantada sobre un turó enmig de les Gavarres.

Pugem a Sant Cebrià de Lledó, conegut com els Metges, un dels cims del massís. Tot i que en els darrers revolts em prometen que des de dalt la vista és espectacular, aquest matí només podem passejar per l’ermita romànica dedicada als sants metges Cosme i Damià. Queda pendent tornar-hi per gaudir de la plana de l’Empordà i les Medes, avui amagats rere els núvols.

En girar a l’últim revolt, els cavalls de Can Mon ens miren sense interès. En Joan ens assegura que n’hi ha un que, en arribar, sempre se’l mira sense entendre ben bé per què hi ha gent que hi puja caminant. Però avui tenen feina. És hora d’esmorzar.

Un parell de torrades amb all i tomata, costelles de xai i un porró de vi. Mentre als camins es barregen caçadors de senglars i bolets, els ciclistes i els 4×4, nosaltres quedem ajaguts vora la llar de foc i deixem que passi aquest matí de dissabte.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a De com ens miren els tatanos

  1. Joan ha dit:

    Ja ho veus Laia. Jo, com sempre, tant desinteressat. El día 23 d’octubre del 2010 escrius al teu bloc “De com ens miren els tatanos”. Avui, dia 28 de gener del 2011, t’hi deixo un petit comentari: hi he tornat a pujar sis vegades més, a peu, als Metges, i no hi ha manera de poder veure Les Medes ni el Cap de Creus ni tot el que es pot veure des de “llà” dalt. Sempre, el collons de calitja guanya. Saps que queda pendent pujar-hi un dia per poder gaudir de tot el que ens ofereix un punt alt de Les Gavarres. La tramuntana farà la resta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s