Els nostres dies

De vegades, intentem que alguns dies passin desapercebuts. Creiem que la discreció és una bona manera de no donar importància a les decisions que prenem quan ens fem grans. Defugim transcendències i esquivem explicacions.

Però aquest món encara no està fet per a bategar a un ritme suau i pausat, en què res no és notícia i res no queda enrere. Deixant de banda realitats i ficcions, maneres de viure i d’entendre, ens acabem fent implícits en el transcurs dels altres, en les seves decisions, en la discreció dels seus dies.

Dissabte havia de ser un d’aquests dies, amb la boira de primera hora que inunda la vall, el sol discret entre núvols al migdia, pocs cotxes a la carretera… Però a mesura que s’acabava la setmana, els qui els envoltem no deixàvem de pensar-hi, trucades, missatges, preparatius.

Davant l’Ajuntament de les Preses, tots sabíem que, a pesar de la discreció i el silenci, cadascú viuria aquell dia a la seva manera, no amb l’afany de canviar les coses, sinó amb la necessitat de fer-nos un lloc dins seu.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els nostres dies

  1. Gabriel ha dit:

    Molt txulo! ;)

    VA, em permeto una llicencia! :P….jo substituiria el “encara” per un “ja”….

    “….aquest món encara no està fet per a bategar a un ritme suau i pausat…”

    Records des del costat oposat del globo! ;)

    Gabriel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s