Els pastissos de na Laia

Amagada sota una gorra de llana, la bufanda, diverses capes de jerseis, els guants, carregant amunt i avall caixes de pastissos. Tisores, safates, paperines…

En sortir al carrer, el color blau del cel de primera hora, el cotxe glaçat, cobert per un llençol blanc, la màquina que avança lentament per netejar la sorra de la platja. Davant del mar, tothom descarrega el seu material, aixeca la taula i intercanvia un “bon dia” amb un somriure.

L’Anna Maria m’ajuda a muntar les safates amb els pastissos, les trufes, els carquinyolis… Em dóna la calma que jo no trobo en alguns moments, la tranquil·litat de l’anar a poc a poc. Parlo amb la Vane per telèfon, estic cansada i arrossego hores de son i nervis. Em fa costat, m’anima i m’assegura que tot sortirà bé. Quan surti de la farmàcia, portarà uns fideus calents per dinar juntes a la parada.

Quan comencem a tenir la parada muntada, amb els pastissos, els cartells fets a mà, les fotos de tot el procés fins arribar aquí, em sento respirar diferent. El bon dia dels firaires, els somriures, la companyia, els retrobaments i la complicitat de tres dies de fira comencen a deixar enrere la son i els nervis. I quan miro l’Anna Maria, m’assenteix amb el cap. “Ho veus?”

La Mireia no tarda a arribar i passem la tarda juntes. Una omple una paperina de cruixents de xocolata, l’altra cobra, i, mentrestant, fem passar el fred amb el vi dolç de can Varisto que ha portat la Vane.

L’endemà al migdia arriba l’Alejandro, la visita de la Raquel, la Jesi, en Marcos, la Montse, els cafès d’en Jose… Tothom hi posa el seu granet de sorra… talls de xocolata per degustar, caixes de trufes per regalar, un tall de pastís per a les postres.

Els tres dies de fira passen volant. Em miro altra vegada la parada. M’agrada. Saber que hi ha gent que, havent dinat, provarà els pastissos que he fet a casa; veure que la gent torna a felicitar-me o a comprar-ne més; des del carrer, sentir la Gemma que em crida per dir que la quiche era boníssima; els crits en anglès d’una noia que tot just comprar la caixa de trufes, en tasta una: “Fantastic!!! Delicious!!”. Quin fart de riure!

De vegades ens sorprenem a nosaltres mateixos i ens adonem que som capaços d’arribar més lluny del que mai no havíem pensat, capaços de provar coses noves, d’arriscar-nos. De començar de nou una i altra vegada i aprendre a viure, a fer, a valorar. Però sé que sense la gent que m’envolta, això no existiria. Sense l’empenta de la Vane, la parsimònia de l’Anna Maria, els missatges dels amics, la companyia de la Jesi, la visita de la Raquel, en Joan, en Josep i la Rosa, la Laia i en Chris, la trucada de la Neus, l’ajuda constant, a la parada i a casa, de ma germana i l’Alejandro, la il·lusió de la família… Tinc clar que sense ells, aquestes petites coses que em semblen immenses, no hi serien.

A l’hora de plegar, el cansament em barreja la satisfacció amb el buit de quan les coses arriben a la fi. Carreguem el cotxe i els firaires ens retrobem de nou al Savoy per celebrar-ho amb unes cerveses. Estic contenta. Molt contenta.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Els pastissos de na Laia

  1. agus ha dit:

    Tenir una filla que cuina, cuina bé, i escriu millor, satisfà l’orgull de la familia.

  2. jgonzalezcsm ha dit:

    Nena, m’has emocionat molt! T’envejo tant! Quina llàstima que m’ho he perdut! Estava en els nostres plans passar per Tossa, però al final no va poder ser… Petons de xocolata bonica! i felicitats! M’alegro molt, de veritat!
    Mònica

  3. Tània ha dit:

    Hola guapa!!
    Me n’alegro moltíssim que anés tant i tant bé, no en tenia cap dubte!
    Ja m’explicaràs més cosetes quan ens veiem.
    Volíem pujar dilluns amb el Xavi però al final no vam poder, ja m’ensenyaràs més fotus!!
    Un petó ben fort

  4. Àngels ha dit:

    Guapa! Que guai de veure que va anar tan bé i quina llàstima haver-m’ho perdut… Si tornes a fer parada en alguna altra fira, fes-m’ho saber que miraré de venir! Molts petonets!!!!

  5. Ot Roe ha dit:

    Fantàstic!..no tinc excusa per no haver pujat a Tossa, però veient el que es veu, i he tastat, està clar que qui s’ho va perdre vaig ser jo..
    Ets una super crcaks…diria que ets una crcak polièdrica, amb moltes vessants vull dir…
    Bé, et felicito de nou, petó supergran editora preferida!!!

  6. Gabriel ha dit:

    Tinc la sensacio d’estar llegint capitol a capitol el que acabara essent el teu primer llibre de petits contes o relats…Fantastic!

    PD: Teclat sense accents! ;)

  7. carmen ha dit:

    felicitats! ho estàs aconseguint. pas a pas. que tinguis molts dies blaus reina. petonet!

  8. Lorena ha dit:

    Has estat molt valenta per començar de nou i es nota que et prova el canvi de vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s