A dins

La vida és plena de petites coses. Les nostres, les que amaguem a l’habitació, al calaix de la tauleta, entre les pàgines de llibres, sota el coixí; i les dels qui omplen els nostres dies d’històries, de comprensió, de cafès a mitja tarda, de trucades quan més les necessitem i quan no les esperem, de paraules boniques i de vegades més dures, i de companyia. Sense aquestes, les coses més nostres serien gairebé buides.

Pujo al cotxe i avui no condueixo jo.  Em deixo anar en el paisatge, amb el cap recolzat sobre el vidre fred. M’agrada resseguir la carretera des d’aquest costat. Feia massa temps que em sentia dir que enyorava viatjar arran de finestra. Girona, Banyoles, Olot, Ripoll, Ribes de Freser… Comencen a caure les primeres gotes i en enfilar la collada de Toses l’aiguaneu es converteix en gruixos de neu que s’amunteguen damunt el parabrises. Pocs quilòmetres més amunt el cotxe ja patina massa per continuar i quedem arraconades a la carretera entre els atacs de riure de l’aventura i els nervis de com sortir-ne. Fora el cotxe trepitgem la neu, que ens va tenyint els cabells d’espurnes blanques i, en mirar-nos, no parem de riure com nenes petites, esquitxant la carretera blanca amb les botes, fent fotos a la primera nevada d’aquesta tardor. Tot ens sembla bé. Tot ens va bé.

Me les miro, la Jesi amb l’empenta de treure el cotxe d’allà i la Raquel sempre amb el seu somriure des del seient del darrere. Quan la màquina llevaneus obre camí, ella torna a agafar el cotxe segura, sense dubtar, i segueix el camí cap a l’Alt Urgell. I jo em torno a reclinar cap a la finestra, cada cop més freda, amb la tranquil·litat d’una criatura que es deixa portar.

A la Seu, la Neus ens ve a trobar entre abraçades i deixem passar el dissabte acompanyades del vermut, el dinar i una tarda que s’estén entre jocs de cartes a la taula d’un bar. El televisor de fons, el Barça fa vuit gols a l’Almeria, les tapes que el cambrer ens ha anat deixant damunt la taula, els gots buits de gintònic. I les històries, els atacs de riure constants, quatre mons ben diferents que de volta n’han fet un que trenca qualsevol diferència. La responsabilitat, l’expressivitat, la seguretat, les pors, les noves vides, es fonen en una trobada que dóna sentit al fred que fora gela els carrers, a les hores de carretera, als secrets de cadascuna.

El diumenge, en enfilar la carretera cap a comarques, amb les llums dels cotxes que vénen en direcció contrària, embolicada en l’abric, sé que torno al meu racó amb un regust més dolç per a aquests dies, el regust de qui se sent acompanyat dels qui estima, de qui sap que la màgia de la vida és viure aquestes petites coses que ens fan més grans, que ens ensenyen a viure, que ens fan millors persones. Un sentiment profund d’agraïment cap a l’amistat que no entén de gustos, de tendències, d’interessos, només la complicitat de qui sap compartir i riure d’allò en què discrepem.

A casa, em sento afortunada de saber, quan miro les meves coses, que n’hi ha d’altres que, en portar-les dins, són el més gran que tinc. Són les que no amaguem sota el coixí i que poques vegades demostrem. Les que enriqueixen les nostres vides amb companyia, de vegades en silenci, de vegades en forma de consell, de bronca, de noves històries, de rialles i de plors.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a A dins

  1. Jes ha dit:

    què gran ets cuca!!! ho saps oi?! saps com m’embobo mentres et llegeixo?!
    quina història més bonica, eh!! sort que en formo part…

  2. Neus ha dit:

    De tan bonica sembla irreal, però el que és realment brutal és que així és la vida, la nostra vida! Quina sort que tenim!

  3. Gabriel ha dit:

    Awesome!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s