Quan la foscor es fa viatge

Aquesta tarda hem visitat Porto Alegre des de l’altra banda del riu. Un pont travessa les illes dos Marinheiros, das Flores i da Pintada. Ens aturem a l’illa da Pintada, una antiga vila de pescadors, de carrers mal empedrats i cases de fusta pintades de tots colors, que ressegueix el perfil de la ciutat des de la vora del Guaíba.

Quan hem pujat al cotxe, ja era fosc. I de tornada, ens hem deixat portar pel silenci. Finestres abaixades. La calor ja no era enganxosa. He recolzat el cap sobre la finestra i he deixat que els cabells juguessin. El soroll del vent en escolar-se per la finestra i la llum intermitent d’alguns fanals, m’ha portat imatges de quan era petita, quan havent sopat a la Bisbal o Palamós, tornàvem cap a Platja d’Aro. L’olor d’aquells estius de finestres abaixades, l’olor del sabó de les dutxes del capvespre, els silencis de quan la nit s’acaba. He tancat els ulls i m’he deixat portat pel balanceig del cotxe.

Sento com avancem entre la foscor i repasso les darreres hores. És el moment de recordar el que he vist, el que m’han explicat, el que he sentit… Sento el moviment de les rodes, ràpid, sobre l’asfalt. És el moment d’assimilar el dia, de degustar-ne les imatges que m’ha deixat. Una dolça frenada en moviment.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s