Ser dona i viatjar sola

Ser dona. Ser dona no hauria de ser condició ni determinant, facilitat o dificultat, motiu de desigualtat o falta de respecte.

No em deixa de sorprendre la reacció d’algunes persones, la pregunta que es repeteix constantment: “Sozinha?” i l’exclamació final: “Você tem muita coragem!”. Somric.

Viatjar sola. En comprar el bitllet d’autobús, en demanar un lloc per a dormir, a l’hora de dinar, em repeteixen sovint: “Só uma?”. Només falta que hi afegeixin: “Segura?”. Les cartes dels restaurants estan fetes per a dues persones, estan fetes per a compartir. Les indicacions de les guies turístiques són per a dues persones. És més car (econòmicament) viatjar sol que acompanyat.

He arribat a Florianópolis a primera hora del matí després de viatjar tota la nit. A la llibreta hi tinc l’adreça del taller d’un artista. Carrego la motxilla i, després d’agafar dos autobusos, em planto davant del llac que hi ha al centre de l’illa. Quan obre la porta, em tira enrere la fortor de l’alcohol de la nit passada. Ell se’n torna al llit i després de quedar aturada uns segons contemplant l’espectacle del desordre, m’estiro al sofà que queda lliure. El dia no acaba d’arrencar mai, reprenc la lectura de Kundera, se’m tornen a tancar els ulls, passejo per un jardí que em sembla un petit cementiri d’escultures, torno al sofà… Fa molta calor. A la tarda, m’assec al taller, mentre un dels artistes acaba un quadre, xerro amb la gent que entra, responc que no sóc artista. Fotògrafa? Tampoc. Simplement, una dona que viatja sola. M’estenen el quadre al davant. Volen que hi posi títol. “Sola”, deixo anar. El pintor em mira uns segons i amb el pinzell ho escriu amb cura rere la tela.

A mesura que es fa fosc, la conversa se’m comença a fer pesada. Entre les cerveses, el to de veu cada cop més alt s’ajunta amb intents de reflexions que a mi no em semblen més que bajanades, converses buides que tampoc no busquen l’intercanvi. Me’l miro i l’imagino divagant amb ell mateix davant d’un mirall buit que se n’empassa les paraules.

Deixo la nit en silenci i m’estiro al sofà a escoltar música abans de tancar els ulls. Però a les quatre de la matinada em desperto de sobte i entre la foscor veig com un dels artistes em mira perdut. M’espanto. Està completament begut i després d’un intent d’amabilitat per part meva, acabo exigint-li que es tanqui a la seva habitació i em deixi tranquil.la. Sola a les fosques, sento algú que dorm a la cuina. M’embolico dins el meu sac i amb els ulls oberts espero la llum del dia.

Primers raigs de sol. M’aixeco, esquivo el matalàs estès a la cuina, recullo el menjar que vaig comprar, el sac i el llibre. Amb la motxilla a l’esquena, tanco la porta silenciosament darrere meu i començo a caminar ràpida i àgil.

En pujar a l’autobús he sentit el pes i la llibertat de l’escapada. Baixo a Pantano do Sul. Fa un dia bonic. Un bany i un plat de musclos per a dues persones al Bar Arante, sota la mirada curiosa de les famílies i els grups d’amics que ocupen les altres taules.  Em perdo per les notes que pengen de les parets i en descobreixo una damunt meu que diu: “2011. O ano das mulheres no Brasil. Dilma!!!”. Em rento les mans, agafo un tovalló de paper i demano cinta adhesiva al cambrer. De l’any de les dones del Brasil, ara hi penja una altra nota que parla d’una dona catalana que viatja sola.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Ser dona i viatjar sola

  1. Sophia Blasco ha dit:

    Les dones som valentes!

  2. Joan ha dit:

    Tinc entès que els artistes són uns “bohèmios”. Un artista en bon estat (no drogues, no alcohol) deixa anar tot el seu repertori estampat en una tela, fent escultures o el que li vingui en gana. Un artista begut o colocat, pot deixar anar les seves pitjors intencions pensant que està fent art igualment. Fins al punt de ferir sensibilitats i obligar a l’afectat/ada a fer el que no s’espera: fotre el camp. Laia, ves al loro valenta bonica!!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s