…a la selva

Des de Pontal do Sul surt una barca cap a la Ilha do Mel. Són vint minuts de silenci i seients buits. El mar està absolutament quiet, tenyit del gris dels núvols. I al fons, un far blanc i brut. El cor em fa un salt. És la meva illa.

Aquí no hi ha asfalt, no hi ha cotxes, no hi ha soroll. Només sento les gotes de pluja que comencen a caure i que queden esteses de les fulles dels arbres. Entre la vegetació, la sorra blanca de les platges dibuixa camins que es perden sota les arrels. He trobat la meva illa com en Mayol ha trobat el seu port metafísic a El viaje vertical.

Camino descalça pels camins que es perden fins arribar al far. Aquí dalt els ocells semblen més lliures. Estenen les ales i senten la pluja. Des de baix, jo estiro els braços. Comença a ploure amb força.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a …a la selva

  1. Teco ha dit:

    Tu faro blanco…

  2. Teco ha dit:

    bañado en una nostalgia que solo las nubes comprenden…

  3. Teco ha dit:

    Un ojo de luz que penetra las distancias. Camino, cíclope que guía…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s