Quan no hi ha últim dia

Fa dies que em resisteixo a marxar d’aquí. El temps transcorre sota l’aigua, estàtic al migdia en el silenci de la xafogor dels carrers empedrats i portes obertes, davant del ventilador, asseguts al porxo a les fosques.

Veig com s’acosta l’onada i m’hi capbusso. M’agrada sentir la força de l’aigua com em recorre l’esquena, les cames i els peus. I, sota l’aigua, el so del penjoll que em va regalar l’Anna Maria abans de marxar. Ara em deixo emportar, deixo que l’aigua em rebregui sota l’aigua, deixo que m’arrossegui cap a la sorra i, quan ho aconsegueixo, trec el cap entre el rastre d’escuma blanca que ha deixat l’onada. Ric com una nena petita.

La barca atura el motor i, mentre els indecisos esperen una escala, nosaltres ens llancem a l’aigua des de la proa. Pessigolles entre les cames. Són els peixos de colors que juguen. Ens posem les ulleres i els seguim.

Na estrada de Marisa Monte, Por onde andas de Renata Lobah… L’Alexandre agafa la guitarra i em canta Carolina.

Dinem amb la Renata i la Teresinha, compartim una pizza tots plegats al vespre, una caipirinha a la plaça. A poc a poc, argentins, croats i brasilers deixen l’alberg per seguir el seu camí. Avui només quedem l’Alessandre de São Paulo, l’Alejandro de Santiago i jo.

Baixem a una cala que descobreix una petita selva i fem passar la calor asseguts vora l’aigua turquesa que, de tant en tant, en un cop de geni, ens arrossega cap endins. Provem la melancia de l’arbre que arrela a la sorra.

A la tarda els carrers s’omplen de gent. Avui amb l’Alexandre hem sortit a fer fotos. Carrers empedrats, cases colonials, finestres i portes de colors… Mentre se’ns escapa la llum del sol resseguint els fanals tot menjant un gelat, acomiadem el dia com si fos l’últim.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Quan no hi ha últim dia

  1. angelscodina ha dit:

    És Paraty? Per la descripció, ho sembla! Ja vas provar el gelat de gingebre? Una abraçada ben forta, Laia!!!!!

  2. Judit ha dit:

    Ostres, vaig entrar al teu blog recomanada per un amic, i m’encanta!!! les històries fresques, fantàstiques…estàs fent allò que mai he estat capaç de fer…però que m’agradaria tant…gràcies per aquesta dosis diària de lectura!!! Ah!!! i per aquestes meravelloses fotos estrangeres!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s