Tanca la porta quan surtis

Constantment deixem coses enrere, en el nostre dia a dia, a casa, a la feina, entre els amics… I en deixem entrar d’altres de noves. De vegades tanquem els ulls ben fort perquè allò o aquella persona no marxi. De vegades ens mostrem escèptics a creure que encara ens queden coses noves per aprendre i noves persones per conèixer.

Quan viatgem, aquest desprendre’ns és més explícit, gairebé lligat al moviment físic. Companys de viatge, la taula que ens fem nostra en alguna cafeteria, el llit, les persones que ens reben a casa seva, l’aire d’una ciutat, els objectes que oblidem a l’habitació… Quan viatgem, ens costa menys deixar passar les coses sense aferrar-nos-hi perquè nosaltres mateixos ens sentim més lliures. I tenim la certesa que a cada pas se’ns obre un nou món.

Últimes abraçades a les cinc de la matinada. Carrego la motxilla. Tanco el portal al meu darrere.


Començo a recórrer el meu nou món pels carrers foscos de Paraty cap a l’estació. Pujo a l’autobús que m’ha de portar a Angra dos Reis. Última fila i motxilla entre les cames. El motor arrenca a les fosques. Als auriculars, els Smiths. Primera parada, s’encén una llum blanca, gairebé fúnebre. Em recorda la llum de les hamburgueseries de les festes majors, la llum de les xurreries de matinada, quan encara tot és fosc. Gent que puja, gent que baixa. Tornem a ser a les fosques. El trajecte és d’atracció de fira. La velocitat entre la foscor ens sacseja a tots, salto sobre el seient i, quan hi torno, els revolts m’estiren de dreta a esquerra, d’esquerra a dreta. Comença a sortir el sol i descobreixo el mar, que resseguim muntats en aquesta atracció de fira. Última parada, s’obre el llum de l’hamburgueseria, apago els Smiths amb recança i baixo.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Tanca la porta quan surtis

  1. angelscodina ha dit:

    Olé! això vol dir que ja vas cap a Ilha Grande… Un petonàs!

  2. Laura ha dit:

    No et perdis Lopes Mendes, quina gran platja… Has vist que allà també els agraden molt els dolços? Segur que els pastissets de Na Laia triomfarien… porta’m un brigadeiro i un coco gelado a la motxilla, je, je! quins records!
    Bss

  3. Aleix ha dit:

    Com sempre, és un plaer llegir-te i saber que tot va tan bé. :)

  4. Neus ha dit:

    Que bé que et senta passejar pels puestus! I a qui no???? Et dec un mail que espero que t’agradi. Mua!

  5. Ale ha dit:

    Muito, muito, muitooo BOMMM ler suas historias Laia!
    estou me divertindo aqui com cada frase encantadora que leio. Agora voce vai ficar devendo publicação de livros. Não apenas 1 livro, tem que ser muitos livros, pois só um irá ser uma tortura para o leitor ter de ficar sem ler mais um livro com suas magnificas historias!
    Laia BRILHANTE! besos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s