Há sempre um copo de mar para um homem navegar

És hora de dinar. Amb la Piti ens perdem per l’espectacle del mercat de Belo Horizonte, crits amb cervesa, olors que es barregen, animals que es mouen d’un costat a l’altre dins les gàbies, l’olor del vímet dels cistells i els barrets que pengen de les parades… Ens animem i acompanyem la cervesa amb un mineirinho valente, un plat típic de Minas fet a base de carn, verdures i formatge de la zona. Ja formem part de l’espectacle.

Passegem pel centre de la ciutat, en recorrem els punts més emblemàtics, els carrers, l’Edifici Niemeyer -en pèssimes condicions- i entrem al Palácio das Artes, on visitem les sales que recullen una part de la mostra de la 29a Bienal de São Paulo.

Em crida l’atenció l’obra de Jonathas de Andrade. A partir del mètode d’educació per a adults de Paulo Freire del 1971 i de les trobades diàries amb un grup de sis dones analfabetes, l’artista es proposa actualitzar 60 fitxes de vocabulari. Construeix així aquesta personal enciclopèdia fotogràfica que s’estén temporalment del 1964 al 2010 i que associa, de forma subjectiva i polititzada, imatges i paraules.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Há sempre um copo de mar para um homem navegar

  1. Christi ha dit:

    Parla més de l’expo/artista, que m’ha interessat…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s