Quan enfilàvem els carrers empedrats

Remeno amb una cullera immensa la petita tassa de cafè amb llet. Lentament. Em cau alguna gota dels cabells molls mal recollits damunt l’esquena. Encara és massa calent. El campanar d’alguna església toca les nou. Una mà a la tassa i l’altra a la cullera. Tanco els ulls. Recordo aquesta sensació, l’olor, el so de les campanes, el color del matí. Segueixo remenant. Sortíem de casa amb la mare. Un cafè ràpid al bar La Lluna del costat. I encara arrossegant son, enfilàvem els carrers empedrats de Girona. Ella cap al museu i jo cap a la Facultat de Lletres. Deixo la cullera sobre el plat i passejo amb la tassa per la immensa terrassa que m’aboca a aquesta ciutat.

La ciutat puja i baixa sota els nostres peus. De les teulades vermelloses pengen finestres de color verd, blau, groc i vermell. El soroll de les rodes d’algun cotxe sobre les llambordes dels carrers. I als turons, esglésies esquitxades que dibuixen la història de la ciutat i el nostre itinerari.

Minas, terra de cachaça i formatge. No deixem passar la tarda sense degustar una bona cachaça al Bar Barroco, acompanyada de cervesa fresca i formatge d’aquí. Queda una última pujada a l’alberg. Ens aturem al cinema. L’entrada és de franc. Un cable que creua la sala fins a l’endoll de la paret connecta un petit projector situat a primera fila i un DVD amb O resgate do soldado Ryan. Pugem de nou al pati de butaques i ens aturem a la sala de projeccions, on acabem xerrant amb un dels treballadors.

I, de nou, la ciutat sota els nostres peus. Ens trobem a la terrassa amb dos arquitectes colombians que l’endemà viatgen cap a Belo Horizonte. Compartim una cervesa, històries de casa, del Brasil i de Colòmbia. Em perdo per les teulades i trobo que quan cau el dia sobre el blanc de les cases, encara em semblen més boniques.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Quan enfilàvem els carrers empedrats

  1. mireia ha dit:

    És un gust viatjar amb tu per Brasil, per la vida, mirar amb els teus ulls. Endavant guapa! Petonàs

  2. Jesica ha dit:

    simplement…m’encanta!! ja ho saps…no em cansaré de dir-t’ho…m’encantes!!!!

  3. Mare ha dit:

    Emocionant com files els diferents trams de la teva vida mentre avances… Sensacions, olors, sons, colors… Sí, “La Lluna”!!! Trams de llunes, fars i pedres a les nostres vides…, oi bonica?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s