La ciutat de Macabea

Passejo sola pel centre, em perdo per Ouvidor, Rosário i Comércio. Cafè a la Confeitaria Colombo. Rere un grup d’estudiants adolescents, ressegueixo l’obra d’Escher al primer pis del Centro Cultural Banco do Brasil i, en pujar al segon, a poc a poc em quedo enganxada a les imatges i els textos de l’exposició Coração do Brasil. Aquí no hi ha estudiants ni turistes. La mostra recull els quaderns atrotinats de Cora Coralina, escriptora i pastissera brasilera que va publicar el primer llibre als 76 anys. N’anoto alguns poemes a la llibreta, en desxifro la lletra d’alguna recepta, deixo passar el temps a la sala de projeccions i m’acabo perdent per una instal·lació d’àudio amb dues lectures simultànies d’un dels seus poemes, O prato azul-pombinho. En sortir de l’exposició, m’envaeix una sensació d’absoluta plenitud, gairebé eufòria continguda. I sé, dins meu i en el silenci del qui camina sol, que aquests petits descobriments, cadascun dels textos, les lectures, les fotografies, les cançons, són alhora petits descobriments d’un mateix. I obren un instant en què es podria acabar el món.

Visita entre turistes al Corcovado; els carrers i les cases de Santa Teresa; l’Escadaria Selarón de Lapa amb el Cant dels Segadors en un dels mosaics; les vistes des del Pão de Açúcar a primera hora del matí; la desfilada de cossos esvelts a Copacabana i Ipanema; una tarda de samba amb feijoada a la Casa Rosa mentre juga el Flamengo; les passejades pel Jardí Botànic i una petita migdiada sota l’arbre de Tom Jobim; la posta de sol a les roques d’Ipanema… Cau el sol i tothom aplaudeix.

És la ciutat de Chico Buarque. La ciutat de Clarice Lispector. La ciutat de Macabea. M’hi enganxo, em barrejo amb la gent, em deixo portar per l’olor dels carrers, pel moviment de l’autobús, per les sales d’exposicions, per la lectura d’Uma aprendizagem ou o livro dos prazeres, pels crits dels venedors ambulants. Hi ha moments en què no m’acabo de creure que sóc aquí. Aleshores aixeco la mirada i sento immobilitzada com el cor batega davant aquesta ciutat meravellosa.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La ciutat de Macabea

  1. mireia udina ha dit:

    Gallina de piel!

  2. Mare ha dit:

    Travessa d’instants… Descobrir i descobrir-nos… La suma d’aquests instants d’eufòria i el camí que es dedicar a cosir coincidències… Penso en el descobriment del poeta Mario Quintana, així, sense buscar-ho, deixant-me anar pels carrers de Porto Alegre… Sí, Laia, plenitud és la paraula!

  3. Xurr ha dit:

    Fantàstic!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s