Des de cada finestra

Les primeres visites sempre haurien de ser a les palpentes. Hauríem d’oblidar consells, prejudicis i tòpics. Oblidar l’observador distant en què ens convertim quan no ens sentim part d’allò que tenim davant. Només per uns instants. Impressions no contaminades de pors, mapes ni circuits.

Deixo les coses a l’alberg i em deixo anar a la ciutat. Vull passejar sense saber on vaig, vull perdre’m, passar pel mateix lloc si el camí m’hi porta. A mesura que camino pels carrers empedrats sento com se superposen les músiques; els bassals d’aigua que deixen anar els aires condicionats; el so de les fulles de les palmeres sota el vent; les botigues de records; els blaus, grocs, verds i roses de les cases; els militars armats a les cantonades; els ventiladors que no paren; les mirades perdudes dels nens; els tambors que s’apropen; les parets esquerdades… I tot es confón.

Miro el cel. Un avió sobrevola Salvador des de ben a prop. Recordo la primera imatge que n’he tingut jo unes hores abans. Amb els peus a terra, deixo anar la mirada des de la meva finestra i, recordant aquella immensitat inicial, sento que ja formo part de la ciutat que ara algú projecta des de dalt.

Des d’un dels balcons d’una casa colonial del Pelourinho, amb una cervesa ben freda damunt la taula, obro la guia per redescobrir una ciutat que m’absorveix a cada mirada. Des de cada finestra.

I dins de cada finestra, retrobo una nova ciutat.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s