Hi havia una vegada

Hi havia una vegada un lloc inventat. Sense princeses, ni dracs. Cada cop que algú hi arribava escrivia sense saber-ho un nou conte. I aquell conte anava a parar dins d’un altre conte. I aquest dins d’un altre. Només quan el vent bufava fort, s’escapaven algunes paraules que quedaven penjades de les branques dels arbres, esperant un nou cop de vent. O un nou conte. Però mai no es perdien.

Perquè quan arribava un nou visitant al lloc inventat, s’enredaven entre els cabells o s’enfilaven a les sabates. He arribat a sentir que alguna paraula va desaparèixer embolicada entre els cordons de les sabates d’algú. I ara deu ser en un altre lloc, segurament també inventat. Potser no hi fa tant de fred. Però les paraules dels contes no desapareixen. Sempre ens queden endins. Les portem dins. I dins nostre, un nou conte.


Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Hi havia una vegada

  1. Dídac Rocher ha dit:

    …un nou conte fet de contes que ens expliquen les paraules fent de fulles dels arbres arrelats en el vent fet de somnis i esperances…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s