Potosí, la vida a 4.000 m

A Villazón, pujo al primer autobús en direcció a Potosí. Nou hores amb les cames encongides, sense llum per llegir o escriure, una ampolla d’aigua i dues pomes. L’excitació d’una nova aventura converteix qualsevol petit detall en màgic. Envoltada de bolivians, deixo el meu cos moure’s d’un costat a l’altre, sobre cada pedra que trepitgen les rodes, seguint cada revolt sobtat, i evitant, de totes totes, mirar cap avall per la finestra. Ens avança un altre autobús amb els vidres del davant trencats, ara substituïts per trossos de roba que amb la velocitat colpegen la carrosseria a cops secs.

Torna a començar el mateix CD de cúmbia boliviana que el conductor ha escollit en sortir de la terminal. L’excés de volum distorsiona el so. Em miro els companys del país, uns dormen, els altres miren per la finestra, n’hi ha que juguen amb el telèfon… Aviat es fa fosc i no es veu res. Ni dins ni fora. Negre. I a poc a poc se’m van tancant els ulls. La música ha passat a formar part del viatge.

Desperto i veig unes llums de lluny. Pregunto al noi del costat quan falta per arribar a Potosí. Potosí? Ja l’hem deixat enrere, Potosí. M’atabalo entre la son, la foscor i un possible canvi de ruta. L’autobús va cap a La Paz. Busco el timbre per avisar el conductor i, com puc, a través d’una mena de micròfon, amb les mirades dels altres passatgers que ara se’m claven al clatell, intento dir-li que jo havia de baixar a Potosí. Atura l’autobús, baixo cap a la cabina i, enfadat, em diu que si ningú no diu res, ell segueix. Em deturo a pensar uns segons. Quan passàvem per Potosí, havia d’avisar que parés. Hi ha coses que només s’aprenen quan t’hi trobes. Em diuen que em poden deixar aquí mateix. Sí, però… Miro al voltant i només hi ha el camí de terra, i desert. En veure’ls la cara, em passa pel cap anar cap a La Paz, però reacciono. Jo vull anar cap a Potosí. Arribem a un pacte. L’autobús fa mitja volta i m’acosta a la ciutat de nou. No som gaire lluny. En tornar al meu seient, abaixo el cap sota les mirades de tots.

Pocs minuts després, l’autobús para. S’obre la porta. Demano disculpes a la resta de passatgers abans de baixar i recullo la motxilla. I ara? Sóc als afores de la ciutat. Pregunto al conductor si em puc acostar d’alguna manera al centre. Em deixen clar que ni se m’acudeixi agafar un taxi, a aquella hora no hi ha autobusos. La zona és perillosa. No passegi per aquí sola. Puja de nou a la cabina i veig com l’autobús arrenca i desapareix. He arribat a Potosí.

A uns metres hi ha un hotel. Hi entro sense pensar-m’ho dos cops però en preguntar el preu em sembla excessiu: 125 bolivians. M’aturo, dono les gràcies i torno al carrer. Més enllà, un altre hostal: 100 bolivians. Últim intent. Entro a un carreró on hi ha una llum: 25 bolivians. M’hi quedaré una nit.

L’habitació és exactament la que correspon al preu de 25 bolivians. En deixar les coses sobre un dels llits, m’adono que hi ha taques de sang a la paret, frases d’insomni gravades, el soroll de les altres habitacions. Pujo al bany. L’aigua surt calenta i la dutxa és reconfortant. Només haig d’intentar aclucar els ulls una estona. Entro dins el sac, apilono les mantes al damunt i tanco els ulls desitjant que es faci de dia.

Després de sentir el pas de cada hora, finalment les 7 h em sembla un bon moment per començar de nou el dia. Comparteixo l’autobús amb els pares que porten les criatures a escola, entre els somriures i les mirades tímides dels petits. Finalment, el centre. Demano comprar un plàtan a un senyor que ven sucs al carrer, però s’hi nega. Només me’l ven en suc. No em pot vendre la fruita, ell només fa sucs. Insisteixo, només vull un plàtan per esmorzar. Acaba cedint. Arrenca un plàtan i me’l dóna. Què li dec? Res, ja està bé. Somriu i agraeixo la peça de fruita, el dia que s’aixeca i la ciutat, que s’obre plena de colors i de vida.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s