Sota terra

Entrar a treballar a una mina no ho pot fer qualsevol persona. L’ofici passa de pares a fills. Si algú de fora hi vol entrar, ha de pagar una gran quantitat de diners per accedir a un forat i començar a escarbar entre la pols i la foscor. I de vegades, tenen sort. D’altres, la quantitat de mineral que n’extreuen amb prou feines els permet pagar les despeses diàries.

Parlar de sort podria arribar a ser aberrant. Les criatures entren amb 14 anys a treballar sota terra i hi acaben passant la resta de la seva vida. Sigui per qüestions socioculturals o de supervivència, la lluita del dia a dia transcorre en una falsa esperança de vida que només el final de la malaltia de la mina sepulta.

Torno a recordar l’home que ahir va acabar regalant-me un plàtan en lloc de vendre-me’n un suc. Qui sóc jo per alterar la seva manera de viure? A les mines els factors que entren en joc són absolutament més seriosos. Es tracta de morir. Però, per a ells, la malaltia, les males condicions i la mort queden minimitzades com a part intrínseca de la vida sota terra.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s