Bandes sonores

Cure, Smiths, Damien Rice, Depeche Mode, Doors, Fiona Apple, Gossip, Antony and The Johnsons, Sopa de Cabra, Maria Rodés, Macaco, Melody Gardot, Sanjosex, White Stripes, XX, Placebo, Pixies…

Hi ha cançons que, quan acaben, demanen silenci. El silenci fa més difícil que marxin, ens permet retenir endins, uns minuts, uns segons, la melodia i la lletra. De vegades, escolto la mateixa cançó una i altra vegada. La música ens accelera el cor, ens anima, ens ensopeix, ens acompanya, ens empeny a fer i dir coses que en silenci mai no faríem. O faríem maldestrement. Les relativitza. Les dramatitza. Ens fa sentir menys sols. Hi ha cançons que són tan fortes com les olors, capaces de traslladar-nos als llocs més remots. N’hi ha que pertanyen als nostres amics i, en escoltar-les, inevitablement pensem en ells.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Bandes sonores

  1. Aleix ha dit:

    Tot i que Damien, Fiona i Antony… t’aporten ritmes suaus i pausats, no veig cap proposta instrumental. És possible? Totes lletrades? ;)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s