Pachamama, la mare Terra

Sents la neu? Només has de fer un pas.

La vida no està feta de casualitats.

Als afores d’Uyuni no hi queden parades de mercat. No hi ha turistes. Només el so de les sandàlies que aixequen la sorra dels carrers desèrtics.

El mar i el cel es troben. Em sento lliure. Tantes coses hem deixat enrere… M’omplo de sal, aigua, terra.

A Alota la nit és dolça. Un ara deliciós que fa agradable el fred, la foscor i el silenci. Sense ningú. Només aquest tel d’estrelles que s’estén al damunt.

He pujat dalt del turó i m’has seguit. Em deturo per agafar aire. Els moviments a 5.000 m són cada cop més lents.

Els núvols ens freguen els cabells. Els avions han deixat de sobrevolar-nos. La vida passa pel costat i només es detura aquí, entre la Terra i els blaus d’aquest cel.

La vida. La vida quan les coses arriben de forma natural. I se’n van. La vida quan la fem fàcil. Sense saber si tornaran.

He deixat d’intentar atrapar i aferrar-me. A tot i a res. Ho he deixat anar.

Encara és fosc però tot és blanc. Ha estat un conte?

Deixa que un ull plori i sent la felicitat en l’altre.

Avui marxo, però res no s’acaba. Res no comença. No hi ha espais, límits ni temps. Només ara, només terra, només vida.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s