Benvinguda a casa

Odio volar. Les hores abans de pujar a un avió em vénen tots els mals del món. Em repeteixo en veu baixa que torno a casa. Encara em poso més nerviosa. Arribo al tauler de la companyia amb temps i en presentar el passaport em diuen que no consto a la llista de passatgers de Santiago a París, només tinc un vol de París a Barcelona per a l’endemà. Durant els primers minuts confio que és un simple error i, quan una de les treballadores em confirma que és una equivocació d’ells, em tranquil·litzo. Però em quedo de pedra davant la seva negativa a arreglar el problema. Ja m’entén, em diu, però haig de solucionar-m’ho jo. D’acord. Segona negativa a trucar des del seu telèfon a la companyia. D’acord. Tercera negativa a guardar-me la motxilla mentre busco una cabina telefònica. Caram, aquests xilens!

Agafo aire, carrego la motxilla i intento solucionar el malentès. Truco des de la cabina i només aconsegueixo parlar amb un contestador que s’empassa les poques monedes que porto al damunt. Trec el mòbil. La cobertura dins l’aeroport és pèssima. Corro. Corro més ràpid. Amunt i avall. Un ordinador amb Internet. Torna la cobertura. Des de Barcelona, la Neus comença a fer gestions. Trucades a Girona. Missatges. Correus. Ha començat el pont de Setmana Santa i és difícil trobar algú. Marxa la cobertura. Miro el rellotge de l’aeroport. Compte enrere. La noia de la companyia segueix comprensiva amb el seu repertori de negatives i començo a ser conscient de la possibilitat de quedar-me a terra. Des de Girona, no hi poden fer res. Des de l’aeroport, tampoc.

Les pantalles d’informació avisen que el vol s’ha retardat una hora. Últim intent. Torno a la cabina telefònica i, finalment, aconsegueixo parlar amb algú que promet intentar solucionar el problema a temps perquè no perdi el vol. L’espera. Passos absurds endavant, endarrere, motxilla a l’esquena, mòbil sense cobertura… I des del taulell, una dona que aixeca la mà. Hi corro i en arribar em diu que ja puc facturar la motxilla. És tot. Un simple error d’algú. Atordida, passo el control de policia i pujo a l’avió. Últim seient.

Pocs minuts després d’enlairar-nos, en creuar els Andes, l’avió comença a moure’s bruscament. Estem travessant una zona de turbulències. Miro per la finestra i m’espanto en veure els núvols de tempesta. Llamps. Tanco els ulls. Els cops secs del principi es converteixen en sacsejades constants que ens fan anar d’un costat a l’altre. De sobte, baixem com si fóssim dins d’una atracció de fires. L’avió es deixa anar a la tempesta i m’és inevitable pensar que ha perdut el control. En una de les sotragades, en una mena d’acte instintiu, m’aferro al noi que s’asseu al meu costat. Estic aterrada. He perdut la vergonya i la dignitat, però sembla que la meva cara de pànic en desperta la compassió i, amb una calma admirable, em diu que aquestes turbulències són habituals. L’avió no pot caure, em repeteix. Dinou hores de vol i, en aterrar, la confessió del company de seient. Les pitjors turbulències de la seva vida. Peus a terra.

L’aeroport de Barcelona em reb amb una senyera que embolica una taula de llibres. Casa. Primeres trucades a la família mentre espero la motxilla. Mitja hora després em confirmen que la motxilla no ha volat amb mi. Però la veritat és que tant m’és. Un munt de roba bruta menys. Al fons, la porta de sortida a la realitat. Ara sí. Aquí s’acaben els comiats i comencen les retrobades. Entre la gent que s’amuntega a la barana esperant amics i familiars, trobo impacients les meves amigues, amagades rient rere una cartolina que diu:

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Benvinguda a casa

  1. Ely ha dit:

    Perdi o fôlego e a paciência junto contigo. Bjs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s