Brunyols de l’Empordà

Si tanco els ulls encara sento l’olor del rebost de la cuina de la Bisbal. Un petit armari amb prestatges de fusta on hi havia les tasses penjades de petits ganxos, el cafè, la caixa on es guardava el pa (aquell grinyol que feia el metall en obrir i tancar-ne la tapa)… Se’m barreja aquella olor amb els nervis i el silenci de quan de petites ens hi amagàvem… Al rebost, i rere la butaca on s’asseia l’avi arran de balcó, sota les Voltes. A l’armari també hi havia xocolata en pols. I capses de llauna de galetes angleses que portava la tia quan venia a l’estiu i que la baba omplia amb les torrades que en feia del pa sec. Tallat a llesques, deixava que s’assequessin sobre l’estufa de butà que hi havia a la cuina.

Quan cuinava, passava hores a la cuina, vestida amb aquells davantals de teles estampades que ella mateixa cosia. La ràdio de fons a la lleixa de la finestra amb l’avi assegut ben arran. Galtes de porc a la cassola, pollastre (recordo que l’avi sempre en volia l’ala), els canelons d’espinacs que amb els anys he intentat recuperar a la meva cuina, l’arròs negre amb carxofes, la crema catalana que cremàvem abans de dinar amb el cremador rodó de ferro que ara guardo en un dels calaixos de casa… Les olors i els sabors són capaços de fer-nos reviure les emocions del racó més amagat dels records.

Porto aquest Empordà dins, com una maqueta de carreteres estretes entre camps de pomes i vinyes que ara es passegen per la memòria. L’olor dels dinars de dissabte i la xafogor del migdia els dies d’agost. Els brunyols de Quaresma dins la caixa metàl·lica de galetes angleses havent dinat.

Avui he tornat a fer brunyols. I torno a sentir l’olor del rebost, la ràdio a la cuina, els estampats dels davantals, aquest petit Empordà que queda endins. Ben endins.

Bunyols

Els brunyols de casa

1.000 g de farina de força (he utilitzat la farina Bosc del Ciscar)

300 g de sucre

6 ous

75 g llevat

100 ml llet

200 g mantega

Polsim de sal

Matafaluga en gra

Pell ratllada de dues llimones

Anís

Sucre per a arrebossar els brunyols

Triturem el sucre amb la pell de les llimones i la matafaluga. Fem un volcà amb la farina, hi aboquem la barreja del sucre, la sal, els ous i el llevat desfet amb la llet. Treballem la massa i finalment hi afegim la mantega a temperatura ambient tallada a daus. Acabem de treballar bé la massa amb les mans i la deixem en un bol tapada amb un drap humit. Jo aquest cop l’he deixada reposar tota la nit dins la nevera. I ara ja només cal anar agafant petites boles amb la mà, foradar-les i tirar-les en un pot amb oli d’oliva. Un cop daurats, els traiem, els tirem anís amb un esprai i els ensucrem.

Ja tenim brunyols de Quaresma! Bon profit!

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Brunyols de l’Empordà

  1. Mare ha dit:

    Doncs si, Laia, “reviure les emocions del raco mes amagat dels records”. A traves de les teves paraules em ve el moviment, el gest, les olors, i les anades a un rebost per trobar el que ens oferia la baba, un armari net i ordenat, un lloc on trobar-hi cada ingredient necessari pel plat del dia. La cuina i el taller es comunicaven per aquesta finestra, mentre el so de la radio de l’avi esdevenia un llindar. Gracies per fer-me recordar moments tan especials!!!! I rl ritual dels brunyols on tothom hi volia participar. La taula esdevenia una partitura plena d’ingredients que calia lligar entre tots!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s