“Jo hauria pogut salvar Lorca”

 

nicktrochil_victoramela_034

Fa unes setmanes va arribar a casa l’última novel·la de Víctor Amela, de la mà de la Rosa, de Diodati se mueve, amb la proposta d’acompanyar la presentació del llibre amb un sopar.

La il·lusió d’una nova història entre mans i el repte de fer-ne un sopar em van abocar a una lectura que nit rere nit m’esgarrapava més hores de son. Un capítol més… i un altre…, seguint amb els ulls ben oberts els passos de Manuel Bonilla a l’Alpujarra. La lectura em va anar captivant, com si hi hagués un fil que m’estirés des de l’estómac, Lorca, la guerra, la humanitat i la duresa de cada personatge… El pes de la mort del poeta que va colpir la societat ara m’arrossegava per fer-lo més real, més proper, des de la mateixa literatura.

A mesura que avançava, prenia notes, les referències a les “migas”, el cabrit… i la mort de Lorca, tan present, tan emotiva. Sentia la terra, la sang, la dolçor de l’afecte i l’amargor de la crueltat, les oliveres, la brasa, la música, la nit… i un “Romancero gitano” que entreteixia personatges en el temps.

Va arribar divendres i s’obria pas la nit davant la gran porta de ferro de la casa on va viure la pintora Mercè Diògene. Situada al final d’un camí de terra, recordo la sensació en entrar-hi, l’olor de fusta, el caliu d’una gran llar de foc, la màgia d’una antiga taula llarga. Al damunt, el “Romancero gitano”. A la cuina, les “migas”, l’olor de brasa, les oliveres i la literatura…

nicktrochil_victoramela_081

Vam convidar els comensals a resseguir els passos del protagonista amb el muntatge d’una taula a peu dret que els endinsés a les nits a l’Alpujarra, compartint unes cassoles de “migas” acompanyades amb xoriç, cansalada, fruita i verdura fresca. Ja un cop a taula, sense perdre l’olor de bosc, vam servir una espatlla de cabrit a baixa temperatura sobre un llit de verdures i Parmentier de patata amb romaní i oli de brasa.

_MG_6087

I finalment vam arribar a la nit en què van assassinar Lorca, amb uns versos que es repeteixen a la novel·la…

_MG_5744

Les postres. Construïdes a partir de les sensacions més fortes amb què em va colpir la lectura, amb una taca de sang feta amb un coulis de fruites de bosc sobre la qual s’escampava la terra amb brots amargs i l’olivera, una trufa de xocolata farcida d’oli aromatitzat amb herbes… 

_MG_6201

La mort i aquells versos que es repetien endins…, ara retallats a cada plat que anàvem escampant en ordre a taula. Com la història que va enllaçant els personatges a la novel·la d’Amela, els comensals van anar entreteixint les paraules dels seus plats: “que va a morir una noche de estrellas, sintiendo a Chopin en su interior y una mano suave sobre su alma y su corazón”. 

Perquè, al cap i a la fi, tots formem part de la història. En siguem o no conscients.

Fotografies: Nick Trochil

Agraïments: a en Víctor Amela, per desvetllar-me amb la lectura de la novel·la i per portar-la endins en girar-ne la darrera pàgina; a la Rosa, per la llibertat de volar; a en Fernando, per la confiança i la tranquil·litat que em dona a l’hora de treballar; a en Nick, per la seva mirada a través de les fotos i perquè treballar plegats sempre és una alegria; a la Paquita, sempre disposada a ajudar. I a cuina, una especial menció a la Pilar, que em va ensenyar a fer “migas” a casa seva, gràcies per compartir un dinar en família! I, a l’Íngrid, com sempre, per la seva predisposició i implicació en cada projecte. Treballar així és un plaer!

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s